Aquest document té com a objectiu proporcionar una anàlisi exhaustiva de les estratègies globals que s’estan adoptant per al desenvolupament i la regulació de la IA generativa. En examinar els enfocaments de nacions clau, l’informe busca ressaltar les diverses formes en què els governs estan aprofitant la IA per millorar les seves economies i serveis públics.
MARCOS URARTE. Professor convidat del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i de la Universitat Nacional de Singapur (NUS)
PANORAMA GENERAL DE LES ESTRATÈGIES NACIONALS D’IA
La IA generativa s’ha convertit en una força transformadora que impulsa el desenvolupament econòmic i la productivitat a nivell mundial. En automatitzar tasques complexes, millorar la presa de decisions i crear noves eficiències en totes les indústries, la IA té el potencial d’impulsar significativament el creixement econòmic. Els països que inverteixen en IA s’estan posicionant per obtenir un avantatge competitiu a llarg termini, amb una millora de la productivitat i responent a desafiaments socials com la sanitat, l’educació i el canvi climàtic.
INVERSIONS GOVERNAMENTALS EN RECERCA I DESENVOLUPAMENT I INFRAESTRUCTURA DE LA IA
Molts governs estan fent inversions en recerca, desenvolupament i infraestructura d’IA. Aquestes inversions permeten construir ecosistemes d’IA sòlids que incloguin, no només desenvolupament econòmic, sinó també marcs reguladors, estàndards ètics i millores de les habilitats de la força laboral. Les àrees clau d’enfocament del govern inclouen finançament de la recerca i desenvolupament de la IA, desenvolupament d’infraestructura i desenvolupament del talent. D’una banda, els governs estan invertint recursos en la recerca de la IA, amb el focus posat en les tecnologies fonamentals com l’aprenentatge automàtic, el processament del llenguatge natural i la visió per ordinador. També pren importància la inversió en infraestructures com la supercomputació i les plataformes al núvol capaces de manejar l’entrenament de models d’IA a gran escala, així millorar les habilitats de la força laboral.
Diversos països han implementat polítiques integrals d’IA que demostren l’impacte de l’acció governamental coordinada per fomentar la innovació i el creixement de la IA
ESTUDIS DE CAS D’IMPLEMENTACIONS DE POLÍTIQUES REEIXIDES
Diversos països han implementat polítiques integrals d’IA que demostren l’impacte de l’acció governamental coordinada per fomentar la innovació i el creixement de la IA. A continuació, es presenten exemples de com els Estats Units, la Xina i Israel han implementat amb èxit estratègies d’IA que combinen inversió, regulació i col·laboració publicoprivada.
ESTATS UNITS
Els Estats Units ha estat durant molt de temps un líder en el desenvolupament de la IA, impulsat per una combinació d’inversió governamental, innovació del sector privat i institucions de recerca a escala mundial. El Pla Estratègic Nacional de Recerca i Desenvolupament de la IA (actualització del 2023) estableix la visió del govern dels EUA per mantenir el lideratge en IA a través del finançament federal i les associacions intersectorials.
Els elements clau de l’estratègia de recerca i desenvolupament d’IA dels EUA inclouen:
• Inversions federals massives: el govern dels Estats Units ha destinat milers de milions de dòlars en la recerca i desenvolupament d’IA a través d’agències com la Fundació Nacional de Ciències (NSF), el Departament de Defensa i els Instituts Nacionals de Salut (NIH). Aquestes inversions donen suport a la recerca fonamental en tecnologies d’IA com l’aprenentatge automàtic, la robòtica i els sistemes autònoms.
• Col·laboració publicoprivada: el model dels EUA emfatitza la col·laboració entre agències federals, universitats i empreses privades. Iniciatives com l’Oficina Nacional de la Iniciativa d’Intel·ligència Artificial faciliten aquestes col·laboracions per garantir que els avanços de la IA es tradueixin ràpidament en productes i serveis comercials.
• IA per a la seguretat nacional i la competitivitat econòmica: les inversions dels Estats Units en IA també se centren en gran mesura en la seguretat nacional i la competitivitat econòmica. El Centre Conjunt d’Intel·ligència Artificial (JAIC, per les seves sigles en anglès) del Departament de Defensa desenvolupa solucions d’IA per a aplicacions militars, mentre que les agències econòmiques treballen per integrar la IA en sectors crítics com l’atenció mèdica, el transport i la fabricació.
Els Estats Units, la Xina i Israel han implementat amb èxit estratègies d’IA que combinen inversió, regulació i col·laboració publicoprivada
XINA
El Pla de Desenvolupament d’Intel·ligència Artificial de Nova Generació de la Xina es va llançar el 2017, fet que posicionava la IA com una prioritat estratègica nacional amb l’objectiu de convertir-se en el líder mundial en IA de cara al 2030. L’enfocament de la Xina combina una inversió estatal massiva amb una estreta integració de les tecnologies d’IA en els sistemes comercials i governamentals.
Els components clau del pla d’IA de la Xina inclouen:
• Desenvolupament d’IA liderat per l’estat: el govern de la Xina està invertint fortament en infraestructura d’IA, desenvolupament de talents i recerca fonamental. Els gegants tecnològics xinesos com Baidu, Alibaba i Tencent són actors clau, amb el suport de fons estatals per accelerar la innovació.
• Integració amb estratègies de creixement econòmic: l’estratègia d’IA de la Xina se centra en la integració de la IA en sectors clau com la fabricació, l’atenció mèdica, el transport i les ciutats intel·ligents. L’enfocament del desenvolupament urbà impulsat per la IA del país és particularment notable, amb ciutats com Shenzhen i Hangzhou al capdavant de les innovacions de ciutats intel·ligents.
• Intel·ligència artificial per al control social i la governança: una part significativa dels esforços d’IA de la Xina es dediquen a la governança, amb tecnologies com el reconeixement facial i els sistemes de crèdit social que s’estan implementant àmpliament. Aquestes eines milloren la capacitat de l’estat per monitorar i controlar el comportament social, la qual cosa genera preocupacions sobre la privacitat i els drets humans a escala global.
ISRAEL
Israel s’ha convertit en un líder mundial en innovació d’IA en aprofitar el seu ecosistema de start-ups ben establert i la seva experiència tecnològica. El Programa Nacional d’IA cerca mantenir el lideratge d’Israel en IA i fomentar la col·laboració entre la institució acadèmica, la indústria i el govern.
Els elements clau de l’estratègia d’IA d’Israel inclouen:
• Foment de les associacions publicoprivades: l’estratègia d’Israel se centra a permetre la col·laboració entre les seves noves empreses tecnològiques de renom mundial, les institucions de recerca i el govern. La recerca i el desenvolupament d’IA és una de les principals prioritats, amb importants inversions en sectors com l’atenció mèdica, l’agricultura i la defensa.
• Enfocament de la IA en la defensa: Israel utilitza àmpliament la IA en aplicacions militars i de ciberseguretat. La IA s’integra en els sistemes de defensa per a armament autònom, vigilància i detecció d’amenaces, fet que millora les capacitats de defensa del país al mateix temps que impulsa la innovació tecnològica.
• Adopció de la IA per part del govern: a més de la defensa, el govern d’Israel està adoptant la IA per millorar els serveis del sector públic, com els sistemes d’atenció mèdica predictius, la planificació urbana impulsada per la IA i les eines d’IA per millorar l’eficiència en l’administració governamental.
UNIÓ EUROPEA
La Unió Europea (UE) està adoptant un enfocament de la IA més centrat en la regulació, per garantir que les tecnologies d’IA, inclosa la generativa, es desenvolupin i despleguin d’acord amb els valors europeus de transparència, equitat i protecció dels drets humans. La pedra angular de l’estratègia d’IA de la UE és la Llei d’IA, el primer marc legislatiu integral del món per regular-la.
Els aspectes clau de l’estratègia d’IA de la UE inclouen:
• Classificació de la IA basada en el risc: la Llei d’intel·ligència artificial classifica les aplicacions d’IA en quatre categories en funció del risc: inacceptable, alt, limitat i mínim. Les aplicacions d’IA generativa, com els deepfakes i la IA utilitzada per a la vigilància biomètrica, estan subjectes a estrictes normatives a causa del potencial ús indegut.
• IA de propòsit general (GPAI): la Llei d’IA exigeix a tots els proveïdors de sistemes GPAI, inclosos els models d’IA generativa, que garanteixin la transparència, la seguretat i el compliment de les lleis de ciberseguretat i drets d’autor de la UE.
• Ètica i protecció dels consumidors: la UE posa l’accent en la protecció dels consumidors davant les pràctiques poc ètiques de la IA i a garantir que els sistemes d’IA no perpetuïn els biaixos ni infringeixin els drets de privacitat. Hi ha un fort enfocament en la supervisió humana de la IA.
REGNE UNIT
L’Estratègia Nacional d’IA del Regne Unit, llançada el 2021, estableix un full de ruta de 10 anys per posicionar el Regne Unit com una superpotència mundial d’IA. L’estratègia es basa en el foment de la innovació, al mateix temps que es garanteix un desenvolupament ètic i responsable de la IA. Els components clau de l’estratègia d’IA del Regne Unit inclouen:
• Inversió en R+D i Ecosistemes d’Innovació: el govern del Regne Unit s’ha compromès en importants recursos per a la recerca en IA, amb un enfocament a fer del Regne Unit un centre per al talent i les institucions de recerca en IA. Les col·laboracions entre les universitats, la indústria i el govern són clau per al creixement de la IA al país.
• Ètica i governança de la IA: el Regne Unit promou un entorn regulador favorable a la innovació. La seva política d’IA posa l’accent en la creació de regulacions flexibles que fomentin la innovació i garanteixin que les aplicacions d’IA s’utilitzin de manera responsable.
• IA per al bé públic: el Regne Unit se centra en el desplegament de la IA per abordar desafiaments socials com el canvi climàtic, l’atenció mèdica i l’eficiència del sector públic.
SINGAPUR
L’Estratègia Nacional d’IA 2.0 de Singapur (NAIS 2.0) té com a objectiu utilitzar la IA per al bé públic, tant a nivell nacional com mundial. Singapur se centra en la construcció d’un ecosistema sòlid d’IA a través de la innovació, el desenvolupament del talent i l’ús ètic d’aquesta.
Les àrees estratègiques clau inclouen:
• IA per a la innovació del sector públic: Singapur està implementant la IA en diversos serveis governamentals per millorar la prestació de serveis públics, millorar la planificació urbana i fomentar iniciatives de nació intel·ligent.
• Creació de talent en IA: aquest país inverteix molt en formació i millora de les competències de la seva força laboral per satisfer les demandes d’un futur impulsat per la intel·ligència artificial.
• Col·laboració global en IA: Singapur busca ser un centre per a la col·laboració en IA i aprofitar així la seva posició com a centre financer i tecnològic global per atreure talent i inversions en recerca d’IA.
ALTRES REGIONS
• Canadà:
El Canadà ha estat un líder mundial en la recerca d’IA, particularment en l’aprenentatge automàtic. La seva Estratègia Pancanadenca d’Intel·ligència Artificial se centra en el desenvolupament del talent de la IA i en el foment de centres d’innovació com el Vector Institute de Toronto i el MILA de Mont-real.
• Corea del Sud:
Corea del Sud està invertint fort en IA a través de la seva Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial. El país aspira a convertir-se en líder en maquinària d’IA, en particular semiconductors, i està integrant la IA en sectors com l’atenció mèdica i els vehicles autònoms.
• Espanya:
L’Estratègia Espanyola d’IA 2024 se centra en la infraestructura de supercomputació, els models lingüístics en espanyol i llengües cooficials i l’expansió de l’ús de la IA tant en el sector públic com en el privat. Espanya també posa l’accent en el foment de la innovació en IA a les petites i mitjanes empreses.
Les polítiques i els marcs nacionals entorn de la IA poden impulsar el creixement econòmic i els beneficis socials
CONCLUSIÓ
Els diferents enfocaments amb els quals les nacions estan afrontant la implementació de la IA generativa il·lustren els diversos camins que els països estan prenent per aprofitar els beneficis d’aquesta tecnologia i mitigar-ne els riscos. Aquests estudis de cas il·lustren com les polítiques i els marcs nacionals entorn de la IA poden impulsar el creixement econòmic i els beneficis socials. Països com els Estats Units, la Xina i Israel han demostrat que les polítiques integrals d’IA poden conduir a avanços tecnològics significatius i guanys econòmics. En examinar aquestes implementacions, altres nacions poden extreure lliçons valuoses sobre com estructurar els seus marcs d’IA per aconseguir el màxim impacte.
COL·LABORACIÓ I COMPETÈNCIA GEOPOLÍTICA INTERNACIONAL
El desenvolupament de la intel·ligència artificial, en particular la IA generativa, s’ha convertit en un punt focal tant de la col·laboració internacional com de la competència geopolítica. Les nacions estan invertint de valent en recerca, desenvolupament i desplegament d’IA, per obtenir superioritat tecnològica en el que alguns han anomenat una “carrera armamentista d’IA”. Al mateix temps, l’impacte global de la IA requereix cooperació internacional, especialment en àrees com la governança ètica, la recerca i l’establiment de normes. En aquesta secció s’examinen les dimensions geopolítiques del desenvolupament de la IA, els marcs per a la col·laboració mundial i els impactes més amplis del lideratge de la IA en la competitivitat mundial.
LA CARRERA ARMAMENTÍSTICA DE LA IA: DIMENSIONS GEOPOLÍTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT DE LA IA
A mesura que les tecnologies de IA es tornen més avançades i transformadores, els països tracten cada vegada més la IA com un actiu estratègic essencial per a la seguretat nacional, el domini econòmic i la superioritat tecnològica. La carrera armamentista de la IA es refereix a la intensa competència entre les nacions per desenvolupar i controlar tecnologies d’IA d’avantguarda, que es consideren vitals per mantenir o guanyar influència geopolítica.
1. Seguretat i defensa nacional:
La IA està transformant les estratègies de defensa modernes, i els països estan integrant la IA en aplicacions militars com ara drons autònoms, sistemes de vigilància i eines de ciberseguretat. Els Estats Units, la Xina i Rússia estan a l’avantguarda de la integració de la IA en les tecnologies de defensa, cadascú amb l’objectiu d’obtenir un avantatge estratègic.
• Els Estats Units: el Centre Conjunt d’IA (JAIC) del Departament de Defensa dels EUA lidera els esforços per integrar la IA en les aplicacions militars, amb un enfocament a millorar les capacitats de defensa, millorar la ciberseguretat i agilitar les operacions militars.
• La Xina: el desenvolupament de la IA de la Xina està estretament vinculat a les seves ambicions militars sota la doctrina de la “fusió militar-civil”, en què les mateixes tecnologies d’IA utilitzades en el sector comercial es reutilitzen per a aplicacions militars. L’objectiu de la Xina és convertir-se en un líder mundial de la IA de cara al 2030, amb importants inversions en armes autònomes, vigilància i sistemes de suport a la presa de decisions impulsats per la IA.
2. Competitivitat econòmica:
La IA també es considera un motor clau del futur poder econòmic. S’espera que els països que lideren el desenvolupament i la implementació de la IA obtinguin beneficis econòmics substancials, especialment en sectors com l’atenció mèdica, la fabricació, les finances i la logística. La capacitat de desenvolupar i implementar tecnologies d’IA generativa és crucial per obtenir un avantatge competitiu en el mercat global.
• La Xina vs. els Estats Units: la Xina i els Estats Units són els grans actors en la carrera armamentística de la IA, i totes dues nacions inverteixen milers de milions en recerca i desenvolupament d’IA. El govern de la Xina ha fet de la IA una prioritat nacional a través del seu Pla de Desenvolupament d’Intel·ligència Artificial de Nova Generació, mentre que els Estats Units depèn d’una combinació de fons federals, innovació del sector privat i recerca universitària.
3. Domini tecnològic i estàndard:
La carrera pel domini de la IA també consisteix a establir els estàndards globals que regiran les tecnologies d’IA en el futur. Els països que lideren el desenvolupament de tecnologies d’IA també donen forma a les normes, l’ètica i els estàndards tècnics que definiran com s’utilitza la IA a nivell mundial. Per exemple, la Llei d’IA de la UE té com a objectiu establir punts de referència mundials per a la governança de la IA, influint així en la manera en què la IA es desenvolupa i desplega a tot el món.
L’impacte global de la IA requereix cooperació internacional, especialment en àrees com la governança ètica, la recerca i l’establiment de normes
4. Marcs de col·laboració mundial (per exemple, recerca internacional, ètica de la IA):
Si bé la competència geopolítica impulsa gran part de la carrera de la IA, també existeix una gran necessitat de col·laboració internacional per abordar els desafiaments globals que planteja. Els països i les organitzacions estan reconeixent que la col·laboració en la recerca, l’ètica i la governança de la IA és essencial per garantir que s’utilitzi de manera responsable i equitativa.
• Col·laboracions internacionals de recerca: les iniciatives globals de recerca en IA impliquen col·laboracions transfrontereres, aprofitant l’experiència i els recursos de múltiples països per resoldre desafiaments comuns. Aquestes iniciatives solen centrar-se en àrees com la seguretat de la IA, la mitigació de biaixos i la IA per al bé públic, en què el coneixement i els recursos compartits beneficien tots els participants.
• Horitzó Europa: el programa Horitzó Europa de la Unió Europea finança projectes internacionals de recerca en intel·ligència artificial, amb investigadors de diferents països per col·laborar en els avanços de la IA en àrees com l’atenció sanitària, el canvi climàtic i la privacitat de les dades.
• Col·laboració entre els Estats Units i la Unió Europea: els EUA i la UE han iniciat projectes conjunts per promoure el desenvolupament ètic de la IA, i posen l’accent en la necessitat d’alinear els estàndards, l’ètica i les regulacions de la IA en aquestes regions principals.
5. Ètica i governança de la IA:
A mesura que les tecnologies d’IA s’integren més en la societat, garantir que els sistemes funcionin de manera ètica és una preocupació mundial. Estan sorgint diversos marcs internacionals per promoure l’ètica de la IA, centrar-se en qüestions com l’equitat, la transparència i la rendició de comptes.
• Aliança Mundial per a la Intel·ligència Artificial (GPAI): aquesta iniciativa reuneix governs, organitzacions internacionals i experts de tot el món per col·laborar en polítiques, recerques i millors pràctiques d’IA. La GPAI té com a objectiu desenvolupar sistemes que estiguin centrats en l’ésser humà, ètics i inclusius.
• Principis d’IA de l’OCDE: l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha desenvolupat directrius per al desenvolupament responsable de la IA que han estat recolzades per més de 40 països. Aquests principis emfatitzen la necessitat que els sistemes d’IA siguin transparents, responsables i alineats amb els drets humans.
6. La IA en l’acció climàtica:
La IA s’està utilitzant per fer front a desafiaments globals com el canvi climàtic, amb diverses col·laboracions internacionals centrades en l’ús de la IA per al seguiment del medi ambient, l’optimització de l’energia i la resposta a desastres. Aquestes iniciatives demostren el paper positiu que pot exercir la IA quan les nacions treballen juntes per abordar problemes globals compartits.
7. Impactes del lideratge de la IA en la competitivitat mundial:
La carrera per liderar el desenvolupament de la IA no es tracta només de destresa tecnològica; té implicacions més àmplies per a la competitivitat econòmica mundial, la influència social i fins i tot el poder geopolític.
• Creixement econòmic i creació d’ocupació: les nacions que lideren la IA estan preparades per capturar una part desproporcionada de l’economia mundial impulsada per la IA. S’espera que els líders d’IA creïn noves indústries, fomentin la innovació i desenvolupin ocupacions ben remunerades en camps relacionats amb la IA, com la ciència de dades, l’aprenentatge automàtic i l’ètica de la IA. El McKinsey Global Institute estima que la IA podria sumar fins a 13 bilions de dòlars a l’economia mundial per al 2030, i que els primers a adoptar-la són els que tenen els beneficis més significatius.
• Influència en els estàndards globals d’IA: els líders d’IA també tenen un paper fonamental en la configuració dels estàndards globals que regeixen les tecnologies d’IA. Per exemple, s’espera que la Llei d’IA de la Unió Europea estableixi un punt de referència per a la regulació de la intel·ligència artificial a tot el món, influint en la forma en què els països fora de la UE regulen i governen els sistemes d’IA. De la mateixa manera, la creixent influència de la Xina en la recerca i el desenvolupament de la IA significa que el seu enfocament de la governança de la IA podria donar forma als estàndards de la IA a Àsia i més enllà.
8. Poder tou i influència digital:
Liderar en IA també proporciona als països poder tou, és a dir, la capacitat d’influir en les normes, comportaments i polítiques globals a través de les tecnologies d’IA. Això és particularment evident en el paper de la IA en la diplomàcia digital i la ciberseguretat. Els països que exporten tecnologies impulsades per la IA, com els sistemes de vigilància o les plataformes d’IA, poden ampliar la influència geopolítica, sovint incorporant els valors i models de governança en les tecnologies que exporten.
• Estratègia d’exportació d’IA de la Xina: la Xina està utilitzant les tecnologies d’IA com a eina de poder tou en exportar tecnologies de vigilància d’IA a altres països. Aquestes exportacions permeten a la Xina ampliar la seva influència al mateix temps que promou el seu model de governança als països que adopten aquestes tecnologies.
9. Risc de fragmentació:
Si bé el lideratge mundial en IA aporta nombrosos avantatges, també es corre el risc de crear un món fragmentat on els països desenvolupin i implementin la IA de forma aïllada, seguint diferents directrius, normes i regulacions ètiques. Aquesta fragmentació podria obstaculitzar la innovació i la cooperació mundials en matèria d’IA i exacerbar les tensions geopolítiques existents.
La carrera pel lideratge de la IA està donant forma al futur de la competitivitat i la geopolítica mundials. Si bé les nacions s’esforcen per liderar la recerca, el desenvolupament i la implementació de la IA, els esforços de col·laboració necessaris per gestionar els desafiaments ètics, reguladors i socials que planteja la IA continuen sent crítics. A mesura que evolucionen les dimensions geopolítiques de la IA, les nacions hauran d’equilibrar la competència amb la cooperació, per garantir que la IA serveixi com una força per al bé mundial, salvaguardant, al mateix temps, els interessos nacionals i promovent el creixement econòmic
