JOSEP MIQUEL PIQUÉ. Doctor en ecosistemes d’innovació, president executiu de La Salle Technova Barcelona, II President de Triple Helix Association, XVII President de IASP, ExCEO del 22@Barcelona, doctor en ecosistemes d’innovació i director de l’innova institute.
DEBILITATS
1. Dependència de tecnologies estrangeres. Europa segueix depenent de proveïdors estrangers en semiconductors, serveis al núvol, les plataformes de comunicació i xarxes socials, cosa que en limita l’autosuficiència i augmenta la vulnerabilitat geopolítica.
2. Manca de capital i inversió global. Les start-ups europees reben menys inversió que les nord-americanes o asiàtiques, la qual cosa força en moltes a buscar finançament extern i les fa susceptibles a adquisicions estrangeres.
3. Escassetat de professionals qualificats. La fuga de talent cap a regions amb millors condicions salarials i d’inversió en R+D afecta especialment sectors com la intel·ligència artificial, la computació quàntica i la ciberseguretat.
4. Fragmentació de l’ecosistema europeu. La diversitat de normatives i mercats dins la Unió Europea dificulta la creació de campions tecnològics capaços de competir globalment i frena l’escalabilitat de les start-ups.
AMENACES
1. Geopolítica i guerra tecnològica. Les tensions entre els EUA i la Xina poden afectar l’accés a components essencials i generar sancions que impactin el desenvolupament tecnològic europeu.
2. Dificultat per escalar empreses locals. Moltes start-ups europees són adquirides per gegants tecnològics estrangers abans d’arribar a una mida competitiva, cosa que debilita l’ecosistema local.
3. Riscos de sobrerregulació. Normatives com la Llei d’Intel·ligència Artificial (AI Act) o la Llei de Mercats Digitals (DMA), tot i necessàries, poden limitar la innovació i incentivar les empreses a buscar entorns amb menys restriccions.
4. Bretxa digital i exclusió tecnològica. Sense una estratègia inclusiva, la independència tecnològica podria generar desigualtats en l’accés a la tecnologia, especialment per a PIME i sectors amb menys recursos.
FORTALESES
1. Capacitat d’innovació i talent local. Europa compta amb una base sòlida d’investigadors, enginyers i emprenedors en sectors clau com la IA, la ciberseguretat, el big data i la microelectrònica. Universitats de referència i hubs d’innovació actuen com a motors d’aquest desenvolupament.
2. Infraestructures tecnològiques consolidades. Parcs científics, acceleradores i la xarxa de Digital Innovation Hubs (DIH) de la UE fomenten la innovació i la independència tecnològica.
3. Sobirania en dades i seguretat. L’autonomia en la gestió de dades i infraestructures digitals redueix la dependència de proveïdors externs, fet que reforça la seguretat en sectors estratègics i minimitza els riscos de ciberatacs.
4. Impuls institucional i regulador. L’estratègia digital europea i els fons Next Generation prioritzen la independència tecnològica i impulsen la recerca i el desenvolupament de tecnologies pròpies.
OPORTUNITATS
1. Foment de tecnologies obertes i ètiques. L’aposta per solucions de codi obert i programari descentralitzat permetria alternatives independents a les grans plataformes digitals nord-americanes i asiàtiques. Això podria donar lloc a ecosistemes digitals més ètics i transparents.
2. Estratègies de la UE. Iniciatives com el European Chips Act i Gaia-X busquen reduir la dependència tecnològica, a més, l’Horizon Europe destina milers de milions a recerca i innovació.
3. Aliances publicoprivades. La col·laboració entre governs, universitats i empreses pot impulsar tecnologies pròpies. Grans corporacions europees, com per exemple Siemens, poden actuar com a motors d’innovació.
4. Reindustrialització i fabricació pròpia. El creixent interès per portar la producció tecnològica a Europa pot impulsar la fabricació de xips, i components estratègics, amb iniciatives com el Centre de Disseny de Xips de CISCO a Barcelona.
