El Girona Futbol Club es aquest any a la part alta de la classificació de la lliga espanyola. Això té molt de mèrit en un club que té com a principal objectiu esportiu mantenir-se a la Primera Divisió. I, a més, té un pressupost que no arriba al deu per cent del que tenen el Reial Madrid o el Barça. En aquest article s’analitzen algunes de les claus de l’èxit assolit.
Oriol Amat. Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i economista
S’ha de gaudir al màxim, però tenint clar que hem de tocar de peus a terra
Pere Guardiola, president del Consell d’Administració del Girona
UN CLUB AMB HISTÒRIA
El Girona Futbol Club va néixer el 23 de juliol del 1930, en un moment en què els clubs gironins fundats anteriorment havien desaparegut. És el cas de l’Strong Esport, creat el 1909 i que va durar vuit anys. O la Unió Esportiva Girona, fundada el 1921 i que va tancar el 1930.
Al llarg de la seva història, el Girona ha tingut moments destacats, com la temporada 1935-36, en què, després de vendre dos jugadors clau al FC Barcelona, va competir per l’ascens a Primera Divisió, tot i que sense èxit. Més tard, va ser molt influent la figura de Domènec Balmanya, tant pel seu pas com a jugador cap al Barça com pel posterior retorn al Girona com a tècnic.
En els anys de la Guerra Civil espanyola va haver-hi moltes dificultats. Els campionats es limitaven a tornejos regionals i l’estadi Vista Alegre va patir danys. El 1946 es va fundar el Club Esportiu Girona, que uns anys més tard va passar a ser filial del Girona.
En les dècades següents, el Girona va fluctuar entre la Segona i Tercera Divisió, fins a la construcció de l’estadi de Montilivi el 1970, que es va convertir en la nova llar del club. L’estadi és de l’Ajuntament, però està cedit al club fins a l’any 2042.
El període entre els anys 2005 i 2008 va ser crucial, amb el club ascendint de Tercera a Segona Divisió A i marcant l’inici d’una nova etapa. La dècada del 2010 va viure grans èxits del club sota la direcció de Pablo Ma- chín, amb l’equip molt a prop de l’ascens directe a Primera Divisió i participant en emocionants play-offs d’ascens.
Tanmateix, l’ascens a l’elit del futbol espanyol es va produir el 4 de juny del 2017, un assoliment històric per al club, ja que es va convertir en el vuitè club català que ha militat a la Primera Divisió.
El 2017 es va produir un altre fet decisiu: Pere Guardiola, germà de Pep Guardiola (amb l’empresa Girona Football Group) i City Football Group entren a l’accionariat del club. City Football Group, propietat d’Abu Dhabi United Group, té el Manchester City i dotze clubs més d’Europa, Amèrica i Àsia. L’any 2020 entra a l’accionariat MC Girona LLC (firma de l’empresari bolivià Marcelo Claure). Després de tots aquests moviments l’estructura accionarial resultant és:
• Montilivi LTD, que va absorbir les accions de Girona Football Group (15,8948%).
• City Football Group Limited (47,85%).
• MC Girona LLC (35,0395%).
L’entrada dels nous accionistes va marcar l’inici d’una nova etapa, ja que els nous propietaris tenen una visió clara pel futur: consolidar l’equip a Primera Divisió i dotar-lo de les infraestructures necessàries per convertir-lo en un referent a nivell nacional. A la figura 1 es pot comprovar l’evolució esportiva del club en els darrers quinze anys, amb una clara línia ascendent.
Tot seguit repassarem alguns dels principals factors que expliquen els importants èxits que està assolint el club:
Estratègia orientada al llarg termini: en el món del futbol, com en la política, predomina la visió orientada a obtenir resultats a curt termini, fet que no acostuma a donar bons resultats a llarg termini. En canvi, el Girona prioritza els objectius a llarg termini, encara que a la curta comporti sacrificis i incomprensió. Per exemple, en les temporades en què ha estat a Segona Divisió es va explicar bé a la direcció esportiva i es va consensuar que ajustarien les despeses per complir les normes de LaLiga i així no malmetre les finances del club.
Humilitat i benchmarking: la humilitat està permetent tant a la direcció econòmica com a l’esportiva tenir una bona predisposició per aprendre dels millors i, al mateix temps, tocar de peus a terra amb coneixement de les pròpies limitacions.
Suport dels accionistes: en els anys difícils de Segona Divisió, els accionistes van fer ampliacions de capital per garantir finances sanejades i van apostar per una plantilla competitiva tot i la forta baixada dels ingressos (vegeu la figura 2). A més, quan hi ha hagut beneficis, no els han repartit, sinó que els han reinvertit en el futur del club. Això permet al Girona disposar d’un balanç sanejat amb uns fons propis que representen el 40% de tots els actius, que és el que es considera desitjable i que molt pocs clubs han aconseguit.
Gestió econòmica sense estirar més el braç que la màniga: en el futbol professional els resultats econòmics acostumen a anar de bracet amb els resultats esportius. Així, en general, a més pressupost, més bons resultats esportius i viceversa. Tot i així, hi ha excepcions d’equips que s’han gastat centenars de milions i no han aconseguit bons resultats esportius. El Girona és un dels clubs més modestos de la Primera Divisió (vegeu la figura 3 amb els ingressos que permeten calcular el límit salarial), i per això ha de fer una gestió econòmica molt fina, ajustant els fitxatges i despeses al nivell d’ingressos per mantenir el pressupost equilibrat. Com a exemple, al llarg dels darrers anys ha fet els fitxatges i ha acordat els salaris dels jugadors un cop sabia en quina divisió jugaria l’any següent.
.
INVERSIONS EN INFRAESTRUCTURES
La modernització de l’estadi i les instal·lacions d’entrenament han ajudat a millorar l’experiència dels aficionats. A nivell d’ingressos, la gestió de drets de televisió, patrocinis i vendes de marxandatge han augmentat molt arran d’estar a la Primera Divisió.
Encerts de la direcció esportiva i desenvolupament de talent: el Girona té l’objectiu de posar un gran èmfasi en el desenvolupament de jugadors del planter. Això ha de permetre estalviar costos en fitxatges i també crear una connexió més forta amb la comunitat. En els anys anteriors, alguns dels jugadors procedents del planter han estat venuts per quantitats significatives a clubs més grans, fet que ha generat importants guanys en transferències. La professionalització i coordinació entre la gestió econòmica i l’esportiva mostra que es pot competir al màxim nivell sense comprometre la sostenibilitat econòmica.
Adaptabilitat i innovació
La capacitat del club per adaptar-se a canvis i adoptar estratègies innovadores tant en el mercat de fitxatges com en la gestió financera ha estat clau. Aquesta flexibilitat ha permès al Girona sobresortir en moments complicats i seguir competint al més alt nivell.
Compromís amb els aficionats
El club comptava amb un total de 9.100 socis amb abonament i 2.500 socis sense abonament al final de la temporada 2021-2022 i el seu suport ha estat fonamental per a l’èxit del club. El Girona ha treballat per mantenir una relació estreta amb la seva base d’aficionats, millorant l’experiència del dia de partit i mantenint els preus accessibles. Aquesta estratègia ha ajudat a crear un ambient vibrant a l’estadi per donar suport a l’equip en cada partit.
Relació amb el Manchester City
La col·laboració amb el Man- chester City s’ha demostrat extremament beneficiosa. A través d’aquesta associació, el Girona ha tingut accés a recursos addicionals, com ara el préstec de jugadors prometedors del City. Aquesta relació també ha facilitat el coneixement i les millors pràctiques en àrees com l’esportiva i la de màrqueting, fet que ha potenciat les capacitats del Girona tant dins com fora del camp.
En resum, la combinació d’una estratègia orientada al llarg termini, gestió financera prudent i coordinada amb la direcció esportiva, inversions estratègiques, una fructífera relació amb el Manchester City, l’èmfasi en el desenvolupament del talent local i el compromís amb els aficionats expliquen els bons resultats esportius i econòmics del club. De cara al futur, serà molt important la inversió en l’estadi. Com diu Ferran Soriano, conseller delegat del City Football Group: “Necessitem un estadi de Primera Divisió on la gent vingui a veure partits de màxim nivell amb totes les comoditats, i l’actual no ho és”. Aquestes paraules reflecteixen l’ambició de transformar Montilivi en un estadi d’alt nivell, amb plans d’ampliar l’aforament i passar dels 11.810 actuals a un mínim de 20.000 espectadors i aconseguir una concessió de l’Ajuntament per a 50 anys més. I sobre la Ciutat Esportiva, Pere Guardiola subratlla la seva importància: “Tenir uns bons camps d’entrenament és clau també per a la captació de nous talents. Els joves futbolistes no necessitaran anar a Barcelona o a Anglaterra per estar a l’elit”. I també serà fonamental seguir amb la gestió prudent i tocant de peus a terra. Sens dubte, en el futbol la sort també compta i la pilota ha d’entrar, però la bona gestió econòmica i esportiva ajuden a tenir més sort. I si en algun moment els resultats esportius no acompanyen, caldrà que els dirigents del club i l’afició no oblidin les claus que van permetre superar els anys dolents i convertir-se en el club que a principis del 2024 va despertar l’admiració de tothom
