La vida d’una empresa s’inicia amb una idea del fundador (embrió), fruit de la creativitat, inquietud o simplement de la necessitat de generar riquesa per sobreviure.
CARMEN PÉREZ-POZO TOLEDANO. CEO del Grup PÉREZ-POZO
Les persones atrevides desenvolupen una idea, i llavors les comencem a denominar emprenedores; perquè comencen una aventura innovadora, aprofiten les oportunitats brindades per les seves fortaleses i aporten una nova forma de fer que cobreix necessitats noves. Tal com passa amb l’adolescència humana, en aquest període es fan moltes bogeries. Es transgredeix, s’inventa, es cometen errors perquè no fem cas dels adults… però és igual. Perquè busquem un lloc a la vida o en el teixit empresarial; ens sentim únics i extraordinaris.
Les persones que aconsegueixen mantenir la startup i obtenir-ne beneficis, poden començar a cobrar un sou. Aquest període el podem assimilar a la joventut humana, quan es té molta energia, però es perd certa supèrbia innocent de l’adolescència (d’aquí que es digui que la ignorància és molt atrevida). En aquesta etapa, els emprenedors ja s’han format i informat, i comencen a madurar com a persona i com a empresa. S’adonen que queda molt per aprendre i que els canvis es produeixen molt de pressa. Però continuen desenvolupant el projecte amb consistència.
PER QUÈ LA FASE EMPRESA ES DISTORSIONA DE LA FASE HUMANA?
Quan entrem en la fase empresa, el paral·lelisme amb la vida humana es distorsiona. Per què?
Perquè quan la persona empresària posa al centre de la seva existència l’empresa i no les persones, la seva família, els seus treballadors o col·laboradors, es produeix una disfunció que té com a conseqüència la següent realitat:
El 99,8% del teixit empresarial d’Espanya són petites i mitjanes empreses (pimes). Tanmateix, aquestes empreses només generen el 66% de l’ocupació i el 62% del producte interior brut (PIB) del país, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
D’altra banda, el 0,2% de les granes empreses (amb més de 250 treballadors) generen el 44% dels llocs de feina i acumulen un 49% del PIB del país.
A cap accionista o directiu d’una gran empresa se li ocorreria hipotecar casa seva per finançar la companyia, cosa que sí que es fa a les pimes, tant si és familiar com si no.
La primera raó, tot i sembli simplista, la trobem en el fet que les grans empreses només es preocupen per guanyar diners. Aquells projectes o productes que no són rendibles, els abandonen. Les grans empreses planifiquen les seves inversions, les seves estratègies i aliances, sense que els importi si la seva família treballarà a la companyia. I si ho fa, la família formarà part de l’equip, amb les mateixes responsabilitat i drets que la resta de treballadors.
Amb aquest plantejament, pot semblar que entri en contradicció, perquè les grans empreses prioritzen l’èxit del negoci. Doncs no, perquè per tal que l’empresa sigui rendible, l’equip humà ha d’estar atès i format. I, sobretot, és necessari separar les finances de l’empresa de les personals de l’empresari. A cap accionista o directiu d’una gran empresa se li ocorreria hipotecar casa seva per finançar la companyia, cosa que sí que es fa a les pimes, tant si és familiar com si no. I això pot comportar la ruïna de l’empresa i de la família.
Mentre els accionistes d’una gran empresa podran traspassar les seves accions com a part del seu patrimoni, sense necessitat que els seus hereus hagin d’intervenir com a desenvolupadors de l’empresa, a les pimes això no acostuma a passar. El traspàs de les accions sol anar acompanyada de la necessitat d’implicar-se en l’empresa per assegurar la continuïtat del projecte empresarial. Això provoca que la majoria de pimes no superin la tercera generació.
COM EVITAR LA MORT DE LES PIMES D’UNA GENERACIÓ A L’ALTRA?
Per evitar-ho cal que entri la maduresa, tant humana com empresarial. Un signe de maduresa és anticipar-se als esdeveniments amb serenitat i explorar vàries vies d’actuació.
Quan gestionem el patrimoni dels nostres clients, a través del servei Family office per a empresaris i executius, considerem l’empresa familiar com a part de l’estructura patrimonial de la família; per a nosaltres, és un actiu més en rendibilitat.
Quan gestionem el patrimoni dels nostres clients, a través del servei Family office per a empresaris i executius, considerem l’empresa familiar com a part de l’estructura patrimonial de la família; per a nosaltres, és un actiu més en rendibilitat
PLANIFICACIÓ, DIVERSIFICACIÓ I TRANQUIL·LITAT: LES TRES POTES PER ASSEGURAR QUE LES PIMES GENERIN BENESTAR
La base del nostre mètode de treball es centra en dues fases: la planificació i la diversificació.
Planificació: Es planifiquen els objectius vitals. Els diners són un mitjà, però no una finalitat, i en funció dels objectius propis i familiars, realitzem un full de ruta familiar. Un full de ruta econòmic, fiscal, successori i legal perquè el patrimoni familiar doti de benestar els seus integrants de generació en generació. L’objectiu és que l’herència sigui un regal, no un càstig. En el nostre mètode de treball, consensuar el traspàs generacional forma part del procés.
Diversificació: Diversificar l’empresa forma part del patrimoni i la seva missió sempre és generar riquesa, no convertir-se en un parent depenent que treu tranquil·litat econòmica i emocional.
La seguretat absoluta no la pot garantir res ni ningú, però sí que podem mitigar els efectes adversos d’una mala decisió, tot impulsant els efectes enriquidors de moltes bones decisions.
Per això, ens centren a obtenir ingressos de diferents fonts de forma immediata (en menys d’un any), cosa que denominem liquiditat, amb poc risc i disponibles fàcilment.
Les inversions més arriscades (amb un retorn d’un a cinc anys), les denominem rendibilitat. En aquest apartat es troba l’empresa, les inversions en borsa, en fons, en crypto, etc.
En els 35 anys d’experiència des de la fundació del Bufet Pérez-Pozo hem detectat la necessitat i hem buscat solucions, creant un mètode propi de gestió patrimonial
I, finalment, aquelles inversions que ens atorguen tranquil·litat econòmica a llarg termini i amb poques fluctuacions, les denominem seguretat. Aquí trobem els actius immobiliaris, els plans de pensió, etc.
El percentatge destinat a cada inversió també s’ha d’adaptar en funció de l’edat, de les aspiracions i de l’estructura i necessitat de la família.
Que bonic seria que cadascú de nosaltres pogués actuar amb anticipació, analitzar les dades de manera objectiva, separant les emocions de la raó, i tenir tota la informació legal, fiscal, econòmica i financera per a cada cas, enfocat al nostre benestar i el de la nostra família!
Uff – Molt complicat… -Impossible saber-ne de tot… -No hi ha temps…
En els 35 anys d’experiència des de la fundació del Bufet Pérez-Pozo hem detectat la necessitat i hem buscat solucions, creant un mètode propi de gestió patrimonial (Mètode Circular Pérez-Pozo) i una plataforma (www.OBJETTIVA.com) on s’aglutina l’evolució dels estalvis de les famílies i les empreses i els seus rendiments, per poder prendre decisions a temps amb la raó i no amb l’emoció.
