Amb el pas dels anys L’Auditori, una de les infraestructures arquitectòniques més avantguardistes d’Europa, consolida el seu paper de divulgador musical. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya hi té la seva seu.
Text: Olivia Majó
Fotos: L’Auditori
Als anys 80, en el marc de les inversions realitzades amb motiu de l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona, les administracions públiques es van plantejar la construcció de L’Auditori, una nova infraestructura cultural destinada a acostar la música a la ciutadania que, a més, havia de convertir-se en la seu estable l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Tot i que l’objectiu inicial era tenir enllestit l’edifici l’any 1992, la construcció es va endarrerir i la inauguració oficial no va arribar fins el 22 de març del 1999.
El fet que L’Auditori sigui un equipament de titularitat pública marca de manera decisiva la seva trajectòria. Apart d’acollir l’OBC, té tres missions fonamentals: presentar una programació artística rica i variada que doni resposta a tots els interessos musicals de la societat; oferir un potent servei educatiu que promogui la música entre els més joves, i organitzar iniciatives per acostar la música als col·lectius més vulnerables.
La titularitat pública de L’Auditori marca de manera decisiva la trajectòria d’un equipament que havia d’estar enllestit pels Jocs Olímpics del 1992 però que no va inaugurar-se fins set anys més tard
Bones expectatives
Durant els seus primers quinze anys de vida, l’entitat ha treballat per encaixar totes aquestes peces i, poc a poc, ha anat consolidant-se i guanyant pes en el panorama musical de la ciutat. Malgrat que el seu pressupost s’ha reduït notablement els darrers anys –dels 23 milions d’euros del 2012 s’ha passat a 15,7 milions el 2015–, tots els indicadors econòmics de L’Auditori experimenten una evolució positiva. Per exemple, el 2014 els ingressos corresponents a taquillatge van arribar als 3,6 milions d’euros, un 11 % més que el 2013. També cal destacar que l’últim exercici es va tancar amb un dèficit de 611.000 euros, una xifra que suposa una reducció del 60% respecte de l’any anterior.
Pel que fa a la present temporada, en els primers dos mesos la venda d’entrades individuals ha experimentat una pujada del 26,6% en relació al mateix període de la temporada anterior. Tenint en compte aquesta bona acollida, els responsables de l’entitat miren el futur amb optimisme i esperen que aquest creixement es mantingui de manera sostenible.
En menys de 100 paraules
A més de ser la seu de l’OBC i del Museu de la Música, l’edifici de L’Auditori, de 42.000 m2 i dissenyat per l’arquitecte Rafael Moneo, acull també l’Escola Superior de Música de Catalunya. Tot plegat el converteix en un focus molt important de la vida musical de la ciutat, on es toquen els camps de la divulgació, la docència i la recerca. L’Auditori compta amb 4 sales:
-
- Sala 1 Pau Casals: 2.200 localitats
- Sala 2 Oriol Martorell: 600 localitats
- Sala 3 Tete Montoliu: 400 localitats
- Sala 4 Alicia de Larrocha: 152 localitats
A banda de la seva joventut, què diferencia L’Auditori d’altres equipaments emblemàtics de la ciutat com el Liceu o el Palau de la Música?
Un equipament que s’ha fet des de la vocació pública i no des de la societat civil ha de tenir una personalitat diferent. Com els nostres socis i accionistes majoritaris són l’Ajuntament i la Generalitat, tenim l’obligació d’apropar la música a tota la ciutadania. Per això oferim una orquestra amb preus assequibles i tenim un potent servei educatiu que cada any organitza més de 250 concerts, per on passen més de 160.000 nens i famílies.
Creu que els barcelonins ja s’han fet seu L’Auditori?
Encara falta molta feina per fer. No és fàcil. D’entrada, hi ha el fet que l’edifici és una mica dur i, en estar lluny del centre, moltes persones no s’animen venir. Quan un equipament ha estat creat per la societat civil, com el Liceu, és molt més proper a la gent perquè neix del teixit social. En el cas de L’Auditori, la ciutadania se l’ha trobat sense que ningú el demanés. A més, per les seves característiques, no ha resultat icònic per a Barcelona.
Per què el van fer al Poblenou?
Als anys 90 es planejava una nova Barcelona i es volia regenerar el Poblenou, una àrea grisa, de fàbriques i tallers. Per canviar una zona es requereix inversió pública i els equipaments culturals sempre han estat motor de canvi. Amb el TNC i L’Auditori s’impulsava una nova centralitat. L’arquitecte de L’Auditori, Rafael Moneo, va idear un equipament alineat amb la grisor que va sentir en visitar el barri. És un edifici relativament fred, dur, amb acers i marrons que recorden una fàbrica. Però aquesta fredor exterior contrasta amb la calidesa interior, ideal per escoltar música. Ara treballem perquè acabi de formar part de la ciutat.
“Tenim l’obligació d’apropar la música a tota la ciutadania.”
Quines iniciatives han posat en marxa per aconseguir-ho?
Fins ara s’engegava una manera de programar i, l’any següent, canviava. Aquesta manca de continuïtat fa impossible la fidelització. Ara seguim una línia molt clara i constant, en estreta col·laboració amb els conservatoris, centres cívics, biblioteques, famílies… Intentem teixir una nova societat civil, més d’acord al segle XXI, que inclogui tota la societat.
Sembla que ho estan aconseguint, ja que l’any 2014 es va registrar un augment de públic del 12%.
Ara la programació ofereix noms i peces rellevants a un preu molt raonable. També fem més música moderna, els concerts de cinema i hem reforçat l’aposta pel servei educatiu com a primera porta d’entrada a L’Auditori. Apart dels concerts per a famílies, amb la Cantània cada any passen per aquí 20.000 nens que pugen a l’escenari davant de 1.800 persones. Per a ells L’Auditori serà un referent musical. Quan tinguin 30 anys, segurament recordaran que s’ho van passar molt bé i voldran tornar.
La vocació social també és un aspecte bàsic de L’Auditori.
Sí, amb la música volem ajudar a millorar la vida de les persones. El projecte Auditori Apropa, per a persones en risc d’exclusió social, ofereix tallers de musicoteràpia, assistència als assajos de l’OBC… Properament farem un projecte similar per a persones amb malalties neurodegeneratives. Se sap que la música és l’últim que perds en un cas així i, a més, ajuda a retardar el procés degeneratiu.
Han notat un increment de les empreses interessades en patrocinar L’Auditori?
Sí, clarament. Mentre no hi hagi llei de mecenatge i, tenint en compte la nostra naturalesa, entenem que el patrocini va a projectes i no a la institució. Quan engeguem una iniciativa, veiem quines empreses poden estar interessades en la filosofia del projecte. Així, com Gas Natural normalment patrocina cinema, ha apostat pel projecte OBC Cinema. A més, moltes empreses japoneses instal·lades a Barcelona donen suport a la figura del nostre nou director musical, el mestre Kazushi Ono. En definitiva, busquem fórmules que sumin les nostres necessitats i les dels patrocinadors.
Com és la gestió d’un equipament públic com L’Auditori?
Un gestor ha d’aconseguir que el compte de resultats sigui positiu o, en el nostre cas, que sigui zero. Però en la direcció d’una institució cultural també tens una missió i uns objectius. Nosaltres tenim la missió de mantenir la cultura viva i, malgrat que els pressupostos siguin reduïts, hem de poder fer-ho. Aquest 2015 esperem eixugar el dèficit i acabar en equilibri.
